MARIA CASELLAS
Adaptació teatral de la novel.la de l'autora islandesa Audur Ava Ólafsdóttir per Anna Maria Ricart i amb direcció de Ferran Utzet.
Estrena al Teatre Akadèmia de Barcelona el dia 2 d'abril del 2025.
Entrades a la web del Teatre Akadèmia:
Sinopsi
Aquesta és la història d’una llevadora que treballa a l’hospital de Reykjavík. Ha assistit uns dos mil parts i pertany a una família on el seu ofici s’ha transmès de generació en generació. Té quaranta anys i viu al pis de la seva tieta-àvia, també llevadora, amb qui comparteix el nom. S’acosta Nadal, l’època de l’any en què, a Islàndia, el dia dura sis hores.
El pis de la llevadora es convertirà en un lloc on convergiran la seva germana meteoròloga que alerta d’una gran tempesta, el turista australià que vol veure aurores boreals, l’amiga que busca mobles o l’electricista trist que acaba de ser pare. Però, per damunt de tot, és el lloc on planaran les frases contundents de la tieta-àvia i les seves històries de llevadores que van a peu travessant muntanyes gelades per assistir a un part, de balenes que fan de llevadores de les altres balenes, de la superioritat de les ovelles sobre els humans i, sobretot, del gran viatge de la foscor cap a la llum.
La veritat sobre la llum és un cant a la vida i a la recerca constant de l’ésser humà per trobar la llum. Una història sobre la senzillesa de “néixer, morir i, entremig, capejar unes quantes tempestes”.
LA VERITAT SOBRE LA LLUM
d'Audur Ava Ólafsdóttir
Direcció: Ferran Utzet
Adaptació teatral: Anna Maria Ricart i Codina
(a partir de la traducció al català de Macià Riutort)
Repartiment: Maria Casellas, Roger Julià, Andrea Portella i Rosa Renom
Escenografia i vestuari: Sergi Corbera
Disseny espai sonor: Guillem Rodríguez
Cap tècnic: Àngel Puertas
Ajudantia a la producció: Arnau Nadal
Fotografies: Alba Lajarín
Una coproducció del Teatre Akadèmia i Els telers produccions
Els telers produccions són Maria Casellas i Andrea Portella, que s’han unit per a
crear espectacles de producció pròpia, a partir de l’entesa que van tenir en
l’obra El silenci del telers, on van coincidir amb gran part de l’equip que també
forma La veritat sobre la llum.
Per què La veritat sobre la llum?
L’any 2013 els islandesos van votar quin era el mot més bonic de la seva llengua i va ser escollida una paraula de nou lletres que designa l’ofici d’una treballadora sanitària: ljósmódir, “llevadora”. En la seva argumentació, el jurat afirmava que aquesta paraula ajuntava dos dels mots més bonics que hi ha: módir, “mare”, i ljós, “lum”. Llevadora: mare de la llum”.
Com diu Audur Ava Ólafsdóttir a la seva novel·la, la vida és plena de coincidències i detalls als quals, moltes vegades, no donem importància, però que poden acabar determinant decisions i canviant el rumb de les coses. Nosaltres teníem al cap fer una obra de teatre sobre llevadores.
Estàvem fent recerca i entrevistes, i vam llegir el llibre La veritat sobre la llum. Ens va cridar l’atenció perquè, a part de ser una història de llevadores, era la primera vegada que aquesta autora islandesa es traduïa al català. I en la seva lectura, hi vam trobar una gran bellesa -llevadores, natura, llum- i moltes possibilitats d’oferir teatralitat. Per això vam decidir que adaptaríem aquesta novel·la.
La història ens mostra dues llevadores de dues generacions diferents (una dona d’uns quaranta anys i la seva tieta-àvia, de noranta anys). Amb aquests dos personatges veiem com ha evolucionat l’ofici, deixant enrere els parts a domicili que practicava la tieta-àvia, on hi havia una manera de fer més tradicional, basada en aprenentatges de “tota la vida”, per passar a un ofici més mecanitzat dut a terme als hospitals. Però tant en una generació com en l’altra, la llevadora és una acompanyant i guia en un moment en què no se sap gaire com actuar. Les ciutats i els pobles evolucionen, però la certesa que l’ésser humà necessita l’ajuda d’un altre ésser humà per néixer i existir preval al llarg dels segles. A més, la llevadora més gran acumula una gran saviesa i parla sobre la humanitat i la vida, i sobre temes de gran actualitat com el canvi climàtic i de com el món està en constant transformació. “La natura t’ho pot donar tot i t’ho pot prendre tot”, et pot donar llum, però també et pot donar
foscor.
I enmig de la foscor, és on es troba la llevadora jove. Viu una crisi personal i vital (té quaranta anys), però els consells de la tieta-àvia i les diferents relacions que anirà teixint amb els personatges amb què es creuarà la faran evolucionar per ser guiada de nou cap a la llum. I aquí és on recau la tensió dramàtica i la metàfora d’aquesta història, en aquesta llevadora jove i en la seva recerca, aparentment inconscient, de la bellesa per retrobar-se amb la seva essència de nou i així poder renéixer.
I és que en un moment com el que estem vivint, on plana una sensació apocalíptica del món, on prevalen les relacions virtuals a les reals, on la crisi climàtica sembla que no té volta enrere, cal fer una crida a la llum, per trobar força en allò que som, éssers naturals, i retrobar-nos amb la senzillesa i amb el més primari del que hem vingut a fer aquí: viure.