MARIA CASELLAS

​

​

Les colònies tèxtils han estat molt presents al llarg de la meva vida. Vaig néixer a Gironella, El Berguedà, i des de ben petita veia, a través de la finestra de casa, la fàbrica i els pisos de l’antiga colònia. Recordo la sirena, quan la fàbrica encara funcionava, i com anava a buscar a la meva mare que acaba el torn. Jugàvem amb els altres nens a prop del riu i de la resclosa i entràvem a la torre de l’amo, ja abandonada.

​

M’havien explicat moltes històries sobre la fàbrica i les seves treballadores -les meves dues àvies també hi havien treballat- i em sorprenia aquest univers tan particular que van ser les colònies industrials. Històries d’un món ordenat, jerarquitzat i obedient que contrastava amb el paisatge natural, salvatge, i alhora feréstec, propi del territori.
 

La idea de portar aquestes vivències a l’escenari va sorgir perquè volia parlar d’aquestes històries petites amagades darrere la industrialització, darrere les màquines. Històries de dones treballadores arrossegades pels grans corrents de la Història i dels avenços tecnològics.

​

A partir de testimonis reals de diferents generacions, i tenint com a punt de partida el treball que l’Assumpta Montellà va recopilar en el seu llibre, hem construit una obra de teatre, que transcorre al llarg del segle XX, on aquest cop el protagonisme recau en aquelles de les quals mai no parlem, però que sense elles no seríem on som. Perquè la singularitat de cada petita història ens pot ajudar, potser, a comprendre una mica més d’on venim.

​

​

​